Tot i el cansament acumulat de dies de rodatge, d'haver perdut 5 hores per vendre les p... entrades del Springsteen, d'haver fet una cua descomunal per comprar tiquets de beguda, de la mala ubicació dels escenaris, de la sensació de ser Jesucrist caminant damunt les aigües quan anava als labavos, de les patejades amunt i avall del Fòrum per veure 20 minuts de cada concert, del menjar fastigós del Telepizza, del moment de somnolència que vaig patir a mitjanit, i del refredat que vaig agafar (i segur que em deixo coses...), encara vaig treure coses positives de la cita anual al Summercase: l'energia del cantant de Los Campesinos!, el bis de Los Planetas, els amics de sempre (Javi included) i trobar-me amb els "col·legues de festival". Encantado de veros de nuevo, chicos!
Ara bé, potser l'any que ve no torno... si éstos del Summercase no se lo curran más...
