INDELETO TV - LIVE BROADCAST!

Facebook Killed the Blog Star...

Doncs això. El blog queda temporalment "apartat" fins que no evolucioni cap a formes de vida més intel·ligents. Per a xorrades vàries, busqueu-me al feisbuc. Salut a tothom!

Que arribin els reis ja!

Ni iPods ni hòsties, això sí que val la pena!

RENO RENATO - "Yo crecí en los ochenta"

Y dijo: "Soy un disfraz de velcro"...

Festa Major de Granollers (i en van ja...)

Com cada any, a finals d'agost... a reventar per Festa Major!
Ens veiem allà!

Quién trabaja en agosto?

Vuelta al mundo real, sí. Pero no es questión de estresarse. Así que...

I don't wanna holiday in the sunnnna!

Aquest any no hi ha temps, ni sobretot diners, per fer un gran viatge. Així que m'he acoplat amb els meus pares, rollo happy family, per fer una rutilla per Santander i aledaños durant una setmaneta i després 7 dies més descansant a l'apartament de L'Ampolla. Començo el 2 i el 18 sant tornem a la feina. No és molt apassionant tot plegat, però millor això que quedar-se a Barcelona patint calor...

Bones vacances a tots els que en feu, i els que no... a cascarla!
Nos vemos en los bares!

Mostra un mapa més gran

Malgrat tot... Summercase

Tot i el cansament acumulat de dies de rodatge, d'haver perdut 5 hores per vendre les p... entrades del Springsteen, d'haver fet una cua descomunal per comprar tiquets de beguda, de la mala ubicació dels escenaris, de la sensació de ser Jesucrist caminant damunt les aigües quan anava als labavos, de les patejades amunt i avall del Fòrum per veure 20 minuts de cada concert, del menjar fastigós del Telepizza, del moment de somnolència que vaig patir a mitjanit, i del refredat que vaig agafar (i segur que em deixo coses...), encara vaig treure coses positives de la cita anual al Summercase: l'energia del cantant de Los Campesinos!, el bis de Los Planetas, els amics de sempre (Javi included) i trobar-me amb els "col·legues de festival". Encantado de veros de nuevo, chicos!

Ara bé, potser l'any que ve no torno... si éstos del Summercase no se lo curran más...

1.081,14 Km

1.080,14 kilòmetres. Aquesta és la distància que hi ha entre Londres, on havia de passar els meus únics 4 dies de vacances reals aquest any, i les Illes Medes, on hi hauré d'anar a fer un rodatge per una feina d'última hora que no hem pogut refusar.

Ser autónomo... es lo que tieeeeneeeee...

PODEMOS!

No ho he pogut evitar. Després de sentir-ho tant aquests dies... no he tingut més remei, m'he comprat el llibre. A veure si m'en surto...

No sé. Deu estar de moda ara... ;D

HOT STUFF

Fa calor. Em llevo. Fa calor. Madalena i suc de taronja. Fa calor. Rellisco a la dutxa. Fa calor. RAC1 al cotxe. Fa calor. Arribo a la feina. Fa calor. Davant de l'ordinador. Fa calor. Les onze tocades. Fa calor. Adrian al telèfon. Fa calor. Vaig al lavabo. Fa calor. Dos quarts d'una. Fa calor. Reunió amb els socis. Fa calor. 'Responder a todos'. Fa calor. Amanida i bistec. Fa calor. Caminant. Fa calor. S'han acabat les grapes. Fa calor. Més trucades. Fa calor. Qui és el Fonseca? Fa calor. Poma-E per aplicar efecte. Les cinc menys cinc. Fa calor. Cau el borrador a terra. Fa calor. Baixo el volum que molesta. Fa calor. 'Guardar como' vs 'Autosave'. Fa calor. Ves-me a buscar una cola Jaume. Fa calor. Tot en caixes petites. Fa calor. Les vuit. Fa calor. Ja no arribo a Russian Red. Fa calor. Plego. Fa calor. On he aparcat avui? Fa calor. Embús habitual. Fa calor. Quina pudor fa al parquing. Fa calor. 'No, no tengo tarjeta cliente del super!' Fa calor. Un frankfurt amb patates. Fa calor. 'La Roja' a la final. Fa calor. Rellisco a la dutxa 2.0. Fa calor. A veure al Manrique. Fa calor. Nova entrada al blog...

...i fa calor.

Sí, m'encanta l'estiu, però ja no el suporto!

Hate of Lesbian en HD

Si clickeu l'opció "HD si Off" per posar-la en On (un cop li doneu al play) podreu veure el videoclip en alta definició des de la web de Vimeo. Ara bé, heu de tenir un bon ordinador i una bona conexió perquè sinó s'entretalla bastant. De totes maneres, la versió standard SD està força aconseguida, és la que podeu veure aquí... i està a anys llum del Youtube. Millor qualitat d'imatge, millor so, millors colors... només falta que sigui 3D. Hauré de trucar als de Pastora...

Esto ya es la hostia!

A mi no me van a pillar... yo ya tengo la entrada

... y sigo gastándome la poca pasta que tengo!

Tírate de la moto...

Es que a mi, si me tientan... mmmm... no ho he pogut evitar.

La gent és idiota...

Ahir vaig anar a comprar al Mercadona (com sempre) i em vaig trobar una estampa similar a aquesta. Que lamentable! No quedava pràcticament res del què venia a buscar. Res de fruita, de verdura, de carn, de peix, d'embotits... només llaunes, conserves i productes envasats de fa dies. Però res fresc. M'acostumo a gastar una mitjana de 60 euros al super, i ahir el tiquet només pujava fins als 17'90 euros. I perquè, ja que hi havia anat, vaig carregar de llaunes i begudes! En fi, havia sentit per la tele que hi havia certa alarma... però la veritat és que no m'esperava això. D'acord que hi ha vaga del transport i tal... però és que la gent és tonta del cul! Que vol dir que, per si de cas, compro 8 paquets d'arròs o de sucre i m'emporto 5 enciams i 14 kilos de tomàquets? Que ha de venir una guerra? Que ens hem de tancar en búnquers durant 6 mesos? Per l'amor de déu, que no s'acaba el món! Ni que fóssim a Txetxènia!!! I lo de les benzineres, tema a part també...

CONCLUSIÓ: SOM UNS HISTÈRICS

IN MEMORIAM

Doncs no va ploure...

Almenys no durant els concerts del PS'08... va fer núvol tot el dissabte, i sol el dijous i el divendres. Això sí, a partir de les 8 t'havies de posar la jaqueta. Un detall absolutament suportable dins les previsions catastròfiques que es presentaven dies abans. Sembla que invocar a la mare de déu de Montserrat, al més pur estil Baltasar, va donar els seus fruits, aquest cop al revés.

Tres dies, desenes de concerts, no se quants gots de cervesa (no me'n recordo), centenars de metres caminats amunt i avall, més amics retrobats dels què m'esperava enmig de mil·lers de persones, innumerables moments de satisfacció... i gairebé ni una gota de pluja. Què més es pot demanar? Potser unes quantes fotos més: només en vaig fer dos!

Jo, la Marina, el Juanca, el Marc i el Dani... aguantant a base de birres

Grupo de Expertos Solynieve, al saló Myspace

Plou... i plourà

Benvinguda sigui la pluja. Ara que patim per la sequera. Diuen que ja fa més de 50 dies que no ha parat de ploure a Catalunya, en algun lloc o altre, per poc que sigui. I això està bé, així ens oblidarem de transvasaments i altres maldecaps... Ara, jo només demano que de dijous a diumenge el cel declari una petita treva a Barcelona, concretament a l'àrea del Fòrum. No és molt demanar. No m'agradaria haver de canviar el cartell oficial del Primavera Sound per aquest altre...

No sé, no se m'han donat mai gaire bé les pregàries... i em sembla que ara tampoc.

Lorena's day 27... y lo que queda!

Un regalito para una amiga... quizá así entenderéis porqué hacía días que no escribía...



Yo me lo he pasado muy bien. Y ahora... de aquí al estrellato!!!!

Moltes gràcies!!

... a tots aquells que es van recordar de mi i, d'una o altra manera, em van felicitar el dia del meu aniversari. Però moltes gràcies especialment als que van venir a la festa, els meus amics, alguns de nous i altres de tota la vida, per haver-me fet passar un dels millors moments d'aquests 28 anys que acabo de complir. Per cada instant, per cada detall, per cada mostra d'afecte i amistat...

...gràcies, de tot cor!

ELS ANYS PASSEN,
ELS AMICS QUEDEN...

A prendre pel cul!

Però que collons us pensaveu? Que acabaria bé?
Vinga home, no em feu riure!...
I ara què?...
Al loro!! que no nos embauquen !!!!
NETEJA JA!!!

Si puc hi vaig...

No serà com H&G, però segur que ploraré amb remembers...

LA SOLITUD...

... ÉS UNA OPCIÓ.

LA SEGONA, TAMBÉ AMB DIFERÈNCIA...

L'AMOR...

... COM S'ENTÉN?

LA PRIMERA, SENS DUBTE...

Stop motion rules!

Quan sigui gran m'agradaria fer això! He vist moltes coses currades, però aquesta és sens dubte una de les millors, no només per l'animació sinó també per la interactivitat. Increïble. I tot plegat és una campanya de la N-Gage de Nokia. Quasi que la publicitat és el de menys...

www.get-out-and-play.com

No us deixeu res: el vídeo, el joc, i el making of...

Els Residents ataquen de nou...

Ahir vaig quedar-me treballant gairebé fins a les 12 de la nit per fer un favor a un colega, el Pau. I ho vaig fer encantat, la veritat. A mi dóna'm unes cintes de vídeo d'una obra de teatre i et faré un muntatge multicàmara en DVD interactiu... suposo que és deformació professional, que m'agrada i no puc evitar fer les coses ben fetes. Després d'haver visionat Els Residents una altra vegada... i una altra, i una altra.... me n'adono que en el seu dia veient-la en directe al teatre em vaig perdre força detalls... Ara puc dir que m'agrada més, i que rius més del què ho vaig fer en un primer moment. Per qui ho vulgui comprovar, la Lucía (l'autora del text) i el Pau (el director) presenten de nou l'obra al Teatre de Ponent de Granollers... i per més endavant ja busquen sala a Barcelona. I si no sempre els hi podeu demanar el DVD, on surt en primer pla, i no està de més recordar-ho, l'actor Albert Alemany, que és el protagonista d'Els Diaris de Pascal de TV3. Vaja ganxo!!!

I a mi que no em diguin que l'Albert no s'assembla al Chase de House... perfavó, eh? perfavó...

Oooouuuuu Yeeeeaaaaaah!!!!

Aprofitant que ja han penjat la nostra foto al portal oficial d' "Horteras y Gilipollas", i tot esperant que algú o alguns em passin les fotos i els vídeos que vam fer durant la party (ejem, ejem...), vull recordar un gran hit que va sonar durant la nit i que va ser motiu de discussió amb el Vicenç i l'Eric sobre en quina "fantàstica" pel.lícula havia sortit. Qui sàpiga la resposta tindrà premi...

Vi i Eric, vosaltres no val!!!

Dicen que cierran el Fantástico...

Pues nosotros vamos, aunque sea para tomarnos la última copa de un viernes inauditamente fiestero, en que la casualidad o la divina providencia hizo que nos encontráramos un montón de gente. Y a unos cuantos nos pillo la fotógrafa del Tilllate... Así que inmortalizados quedan esos momentos, para recordarlos con cariño cuando cierren las puertas de éste local emblemático del centro de Barcelona. Dicen que éste mes... ya veremos...

Quan no estem pel què estem...

Suposem que aquests dies venen a Barcelona el meu cosí i la seva parella i s'allotgen a casa meva (A). Suposem que arriben al vespre tard, i com que no tinc res a la nevera, demanem unes pizzes per telèfon. Suposem que agafo una propaganda enganxada a la nevera, truco a un número, i encarrego les pizzes. Suposem que passa un quart d'hora i vaig a buscar-les a la direcció que diu la propaganda, relativament al costat de casa (B). Suposem que arribo a la pizzeria en qüestió, les demano al mostrador, i em diuen que ells no tenen cap encàrrec. Suposem que m'extranyo i discutim amb el venedor. Suposem que truco a la parella del meu cosí, que és a casa, i li dic que torni a mirar la propaganda. Suposem que descobrim que hi ha 2 direccions i 2 números de telèfon... i suposem que, en un "alarde de despiste" monumental, he trucat al número del local (C) i he anat al local (B)... Suposem que em cago en mi mateix...

Mostra un mapa més gran

Suposem que tot això va passar de veritat ahir a la nit... bonica ruta nocturna per Barcelona.
Conclusió: vam sopar pizzes fredes
Moraleja: estigues pendent del que fas!

Sant tornem-hi...

Doncs això, tornem a la feina després de passar dos dies a casa amb febre i malestar general... que m'han servit per posar en ordre certes coses... començant pel pis, que ja li tocava fer-li una neteja generalitzada. Heu provat mai de netejar el lavabo, la cuina, el menjador, les habitacions... amb 37 i mig de temperatura corporal? És un flipe, neng!

Benvinguts al nou bloc... versió 2.0

Hola gent i genta. Cada vegada estem més a prop, almenys en el cyberespai. I aquesta vegada fent les coses ben fetes... que en aquest cas vol dir tenir un blog propi alla on toca, és a dir, al blogger dels co... si no és així és com si no existissis, no hem pregunteu el perquè. El que està clar és que amb un mes just me n'he adonat de lo poc viable/usable que era l'anterior. Així que inauguro de forma oficial aquest nou espai (tot i que algú ja se'm va avançar deixant algun comentari quan encara estava fent proves...). La resta de la web quedarà intacta, així que ja sabreu on trobar les fotos i els vídeos que tant us agraden.

Sin nada mas que añadir, resto a su disposición y ruego que me respondan con la mayor brevedad posible... o no.
Salut a tothom i tothoma!

This Charming Man!

Ves per on, quin video més bonic aquest de The Smiths. És el grup que m'agrada més...