04 d’abril 2008

Quan no estem pel què estem...

Suposem que aquests dies venen a Barcelona el meu cosí i la seva parella i s'allotgen a casa meva (A). Suposem que arriben al vespre tard, i com que no tinc res a la nevera, demanem unes pizzes per telèfon. Suposem que agafo una propaganda enganxada a la nevera, truco a un número, i encarrego les pizzes. Suposem que passa un quart d'hora i vaig a buscar-les a la direcció que diu la propaganda, relativament al costat de casa (B). Suposem que arribo a la pizzeria en qüestió, les demano al mostrador, i em diuen que ells no tenen cap encàrrec. Suposem que m'extranyo i discutim amb el venedor. Suposem que truco a la parella del meu cosí, que és a casa, i li dic que torni a mirar la propaganda. Suposem que descobrim que hi ha 2 direccions i 2 números de telèfon... i suposem que, en un "alarde de despiste" monumental, he trucat al número del local (C) i he anat al local (B)... Suposem que em cago en mi mateix...


Mostra un mapa més gran

Suposem que tot això va passar de veritat ahir a la nit... bonica ruta nocturna per Barcelona.
Conclusió: vam sopar pizzes fredes
Moraleja: estigues pendent del que fas!

3 comentaris:

Unknown ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Unknown ha dit...

Aquest és el compte del FS Vall del Tenes (ja desaparegut i com ho va configurar la resu, surt ella) però sóc Víctor i et dic... Això que t'ha passat té un títol: "La maldición del zócalo-Parte 1"

Una abraçadeta Gerardiño!!!

Kuroi Neko ha dit...

Bé, la pizza freda tampoc està malament. A mi m'agrada molt la pizza del dia anterior!

Si al menys no feia fred per la nit (o no gaire) el passeig devia ser agradable. Barcelona de nit és molt maca! :)

Petonets!